Amor autista, perquè sí

"Gat escaldat, en aigua tèvia té prou", "No confies en un gat ni en un home Gat Verd, no són de fiar, tu diu una que en sap" de menuda no ho entenia i ara, ho començo a pillar. Ma iaia és una dona sàbia. Encara que  no entengui que no em vulgue casar, s'estranya però després respon "més tranquil·la estaràs, falta de bultos".  Tampoc ma mare, suposo que és per por de que em quedi sola, tenir un recolzament emocional i físic, algú en qui contar, en qui explicar el dia a dir, en qui compartir aventures i experiències. Però trobo que ja no hi crec en aquestes coses, està clar que sempre hi haurà el record de la nena de 5 anys jugant a pares i a mares però  també hi ha el record dels 5 anys de infidelitats i amants ocultes, o no tant ocultes. 

I després penso, vull això? No. Vull esmorzars al llit, acompanyats de un conilingus, croissant de xocolata, suc de taronja i cafè. Vull arribar a casa i tirar-me al meu llit doble amb olor a net i fer la croqueta. Vull que m'espere la Zoe i ningú més. Si vull, ja trucaré perquè em facin companyia. Vull que sone música al pis amb els altaveus a full, mentre cuino alguna cosa sana i que em vingue de gust, que haigue trobat d'oferta i em faigue el gran gust haver-ho trobat per mi mateixa. Llegir una estona i reflexionar sobre allò. Escriure i riure del que he escrit. Composar i tocar, amb una bona infusió freda o calenta, segons el lèpoca, de fruites del bosc. Invitar algú a casa, trauré un bon vi i alguna cosa que haigue cuinat i conversar. Riure, riure i més riure. Agafar un pet amb el vi, mentre rememores els errors del passat. Recordar que tens una rentadora a la lavadora i quan vas a estendre-la, que s'etenporten al llit i fer una mica d'esport que no va malament. Anar a un concert, sola o acompanyada, tu tries. Viatjar, sense questionar-te que deixes enrerre, qui et coneix ho entendrà i quan tornes, ja fareu unees braves i una cervesa o una cocacola zero. 

Avui en dia, no és necessari pensar per dos constantment, millor un. Perquè "Gat escaldat, amb aigua tèbia té prou." i ja  està.

Att: La Gat Verd

Sense casa fixa, perquè sí!

Putos diumenges,
em tornen dèbil,
i marxen tots els propòsits de fi d'any,
any nou i els següents.

Putos diumenges,
anyoro una morada forta,
que m'agafi fort, amb sang,que menteixi
 i digue que no cal pagar alquiler a final de mes.

Putos diumenges d'hivern,
d'aquells que la bata abraça
i diu que ella no marxa que estigue tranquil·la.

Putos diumenges d'hivern,
fa peresa la dutxa, traure't el pijama,
o fins i tot trucar a un home perquè et faigue companyia.

I ara em ve al cap que un dia em vas preguntar perquè els homens i les dones  tornaven al conegut els diumenges i no s'animaven a començar amb el desconegut,  i jo et vaig dir que no ho sabia però ara sí. El conegut ja t'ha vist en diumenge, amb la batamanta, el pijama i les pintes de boja. Els diumenges passes a ser de la "femele fatal" a la "loca de los gatos", i eh! ho portes bé, ningú vesteix tant de temps aquest vestit tant ajustat i tant delicat.

Per això els diumenges costa tant no trucar al bon conegut. Per això, el diumenge la Musa va descansar. Per això la setmana comença en dilluns i ans d'un diumenge existeix un dissabte i un divendres.

Att. La Gat Verd

Punyalades per la tarda perquè sí!

Hi haurà coses que mai entendràs per molt que tu intenti explicar.
El que faig cada nit és per reafirmar la meva part femenina.
Sí, la que van posar en dubte, la denegada, la anul·lada...
Ara ho entens?

I ara se que la meva part de "famale fatal" està correctament perfecta.
Que festa, alegria, festival,  garbo i salero estan al seu lloc.
I està bé no culpar-te constantment dels fets...
Ara ho entens?

Creus que no trobo a faltar uns peus coneguts al llit?
Creus que no m'agradaria que en una mirada m'entenguessin?
Creus que m'agrada explicar cada paraula del meu dialecte?
Creus que m'agrada espolsar el meu llit?

Però cadascú es recupera com pot,
es vesteix amb el vestit que li senta millor,
es posa una bona mascara i segueix caminant.

I quan ensopega i es raspa els genolls,
 no tenim ningú que ens desinfecte les ferides,
ens valem per nosaltres mateixos
 i això ens fa més forts i  més sols.

Així que no em tornes a jutjar a primera vista, ni em tornis a dir senyora del carrer perquè jo no crec amb la teva relació de parella plena de secrets, mentires i mascares.

 Almenys jo netejo cada cop que marxen,
 tu no canvies ni els llenços a la teva dona.

Att. La Gat Verd

Els éssers vius neixen, creixen, copulen i moren per què sí!

La botella de vi s'obre

i és vessa per tota la taula.
Ella desbordada per les quatre puntes,
no sap a què ha vingut tot allò però ho accepta.

Notes les mirades penetrants?
Ens ho hem fet unes quantes vegades i ho sabem.
I riem insinuadores, manipuladores de impenetrables
paraules que fassin revessegar òrgans interns ja morts per explosions.

Notes el meu peu tocant el teu òrgan animat sota estes quatre potes?
T''acabes la copa i dius que ja no pots més i te m'emportes.
I mentre tot vola i surt a la llum els nostres pecats,
no es pot frenar, ja hem vist la nostra humanitat.

No ens avergonyim de les nostres pífies,
ni tampoc de la nostra innocència.
Ens acostumem a la nova roba
o a la NO roba.

Que causin una deflagració de plaer per sentir que sota la pell hi ha os.

.

Att. La Gat Verd

Autònoma , perquè sí!

Superposició d'imatges.

Talla i enganxa.
Marc que talle caps.

Ombra, ombra, cony més ombra!
Tipex , rotulador, bolis,
Música, borrar carpeta, eliminar...

Sexe? Més sexe? Plors...
Més i més sexe!
Telèfon? Adreça? Nom? Inventats.
Cap diumenge sola.

Cervesa? Vi? Lambrusco? Margarita? Ron en cola?
Diguem berta. Berta=verda.

Blaus, talls, infecció. Faena, més faena, i arribar tard, tardíssim. T'ajudo a tancar? Sempre acompanyada. Ara soc bossat de cabra...


Per cert, a dos carrers hi ha un bus nit, ja el veuràs?

Papelera de reciclatge, restaurar?
Està vostè d'acord?
sí, guardar a.... Caixa de pandora 2.

Oreos de xocolata...



PD: no obrir, risc de catàstrofe nuclear, pensar en gatets morts i sense cua.



Att. La Gat Verd

Walking Dead perquè sí!

La caixa de pandora ha petat, ens ha explotat i ens ha rebentat a la cara. Ens han volat els músculs i les dents i semblem caminants. Al costat del peu tens una mà, i al davant hi  ha alguna cosa que està tant desfigurada que només puc vore que és un òrgan, bé, mirant-t’ho millor, ni això. La poca pell que ens queda està de gallina i l’altra part en carn viva i brolla la sang infectada deixant a vistes puntes d’ossos. I tot i haver-hi la explosió, ara hi ha silenci. M’arrosego en busca d’alguna cosa que no se que és i quan estic apunt d’agafar-ho, em cau la mà. I la miro amb pena, no era una gran mà però era la meua mà. Faig un recompte del meu inventari físic, i ric com una carbassa de halloween. I penso, “pringada, has perdut la cua i vas amb el cul al aire, ho fas molt bé!”

Att. La Gat Verd

Perquè sí

Obri't a mi i dixa'm saber.
Me surt fum del cap.



Acabaré tornant-me boja




Att. La gat mustaxet