La caixa de pandora ha petat, ens ha
explotat i ens ha rebentat a la cara. Ens han volat els músculs i les dents i
semblem caminants. Al costat del peu tens una mà, i al davant hi ha alguna cosa que està tant desfigurada que
només puc vore que és un òrgan, bé, mirant-t’ho millor, ni això. La poca pell
que ens queda està de gallina i l’altra part en carn viva i brolla la sang
infectada deixant a vistes puntes d’ossos. I tot i haver-hi la explosió, ara hi
ha silenci. M’arrosego en busca d’alguna cosa que no se que és i quan estic
apunt d’agafar-ho, em cau la mà. I la miro amb pena, no era una gran mà però
era la meua mà. Faig un recompte del meu inventari físic, i ric com una
carbassa de halloween. I penso, “pringada, has perdut la cua i vas amb el cul
al aire, ho fas molt bé!”
Att. La Gat Verd
No hay comentarios:
Publicar un comentario