Sense casa fixa, perquè sí!

Putos diumenges,
em tornen dèbil,
i marxen tots els propòsits de fi d'any,
any nou i els següents.

Putos diumenges,
anyoro una morada forta,
que m'agafi fort, amb sang,que menteixi
 i digue que no cal pagar alquiler a final de mes.

Putos diumenges d'hivern,
d'aquells que la bata abraça
i diu que ella no marxa que estigue tranquil·la.

Putos diumenges d'hivern,
fa peresa la dutxa, traure't el pijama,
o fins i tot trucar a un home perquè et faigue companyia.

I ara em ve al cap que un dia em vas preguntar perquè els homens i les dones  tornaven al conegut els diumenges i no s'animaven a començar amb el desconegut,  i jo et vaig dir que no ho sabia però ara sí. El conegut ja t'ha vist en diumenge, amb la batamanta, el pijama i les pintes de boja. Els diumenges passes a ser de la "femele fatal" a la "loca de los gatos", i eh! ho portes bé, ningú vesteix tant de temps aquest vestit tant ajustat i tant delicat.

Per això els diumenges costa tant no trucar al bon conegut. Per això, el diumenge la Musa va descansar. Per això la setmana comença en dilluns i ans d'un diumenge existeix un dissabte i un divendres.

Att. La Gat Verd

Punyalades per la tarda perquè sí!

Hi haurà coses que mai entendràs per molt que tu intenti explicar.
El que faig cada nit és per reafirmar la meva part femenina.
Sí, la que van posar en dubte, la denegada, la anul·lada...
Ara ho entens?

I ara se que la meva part de "famale fatal" està correctament perfecta.
Que festa, alegria, festival,  garbo i salero estan al seu lloc.
I està bé no culpar-te constantment dels fets...
Ara ho entens?

Creus que no trobo a faltar uns peus coneguts al llit?
Creus que no m'agradaria que en una mirada m'entenguessin?
Creus que m'agrada explicar cada paraula del meu dialecte?
Creus que m'agrada espolsar el meu llit?

Però cadascú es recupera com pot,
es vesteix amb el vestit que li senta millor,
es posa una bona mascara i segueix caminant.

I quan ensopega i es raspa els genolls,
 no tenim ningú que ens desinfecte les ferides,
ens valem per nosaltres mateixos
 i això ens fa més forts i  més sols.

Així que no em tornes a jutjar a primera vista, ni em tornis a dir senyora del carrer perquè jo no crec amb la teva relació de parella plena de secrets, mentires i mascares.

 Almenys jo netejo cada cop que marxen,
 tu no canvies ni els llenços a la teva dona.

Att. La Gat Verd

Els éssers vius neixen, creixen, copulen i moren per què sí!

La botella de vi s'obre

i és vessa per tota la taula.
Ella desbordada per les quatre puntes,
no sap a què ha vingut tot allò però ho accepta.

Notes les mirades penetrants?
Ens ho hem fet unes quantes vegades i ho sabem.
I riem insinuadores, manipuladores de impenetrables
paraules que fassin revessegar òrgans interns ja morts per explosions.

Notes el meu peu tocant el teu òrgan animat sota estes quatre potes?
T''acabes la copa i dius que ja no pots més i te m'emportes.
I mentre tot vola i surt a la llum els nostres pecats,
no es pot frenar, ja hem vist la nostra humanitat.

No ens avergonyim de les nostres pífies,
ni tampoc de la nostra innocència.
Ens acostumem a la nova roba
o a la NO roba.

Que causin una deflagració de plaer per sentir que sota la pell hi ha os.

.

Att. La Gat Verd