Els éssers vius neixen, creixen, copulen i moren per què sí!

La botella de vi s'obre

i és vessa per tota la taula.
Ella desbordada per les quatre puntes,
no sap a què ha vingut tot allò però ho accepta.

Notes les mirades penetrants?
Ens ho hem fet unes quantes vegades i ho sabem.
I riem insinuadores, manipuladores de impenetrables
paraules que fassin revessegar òrgans interns ja morts per explosions.

Notes el meu peu tocant el teu òrgan animat sota estes quatre potes?
T''acabes la copa i dius que ja no pots més i te m'emportes.
I mentre tot vola i surt a la llum els nostres pecats,
no es pot frenar, ja hem vist la nostra humanitat.

No ens avergonyim de les nostres pífies,
ni tampoc de la nostra innocència.
Ens acostumem a la nova roba
o a la NO roba.

Que causin una deflagració de plaer per sentir que sota la pell hi ha os.

.

Att. La Gat Verd