NO t'atum perquè sí!

En la meva Caixa de Pandora guardo:

Por. Falses fugides, fugides dramàtiques i fugides realitzades. Viatges que conservo bitllets, viatges mai revelats i viatges amb ales d’ocell. Malsons zoomorfs i malsons salvant a nens d’enemics, acompanyats de cançons en regust a Radiohead. Discursos lligats amb una cordeta mai dits i altres que sí. Dos tumors, un en forma de taronja de poble i l’altre en forma de pilota de pim pom. Grapes, punts i cicatrius. Dolor fort i secret. Abraçades dures, abraçades en desig i abraçades refusades o mal enteses. Petons minuts, grossos, de colors, secrets, de rissa, a cotxes, d’odi, refusats, màgics o el que no saps que són. Crists silenciosos, crist de frustració i crist de desesperació. Mirades en silencis i no mirades en llargs silencis. Silencis de por, forçats, de situació, d’orgull, de ràbia i de pena. Somriures nerviosos, vergonyosos i tristos. Peus descalços, sants sense peus i peus en més peus. Nits d’alcohol, nits de plorera, nits de no dormir, nits somnàmbules i nits acompanyades de matins. Cotxes parats, cotxes que acceleren amb ràbia ja cansats i cotxes que et venen a buscar. Cançons prohibides per risc d’inundacions i cançons d’odi. Concerts de tretze anys, concerts realitzats, concerts amb polseres, concerts firmats, concerts en fato i concerts en companyia o sense. Família o no família, de sang o no de sang. Verd natura i verd podrit. Lila innocent, lila jove i lila estúpid. Cinemes de ciutats i festivals de cine en ciutats. Bars en acords de sèptima disminuïda i augmentada, bars prohibits per massa sang i bars en sabor d’estiu. Restaurants vegans, restaurants tailandesos, restaurants xinesos i restaurant que no se’ls pot catalogar de tal nom. Pizzes compartides, patates compartides, tallarines extraterrestres compartides, en resum, gana compartida i satisfeta per les dues parts. Paraules en sang, conjugades amb altres, creant frases no certes pel seu bé. El primer t’estimo i l’últim. Gana, molta gana, pèrdua de gana i fartaneres màximes implicant a pastissos, galetes, patates, xocolate i altres aliments arreu a mà. Bossats de cabra. Cants a bodes, orquestres i funerals de gent que no va arribar a veure mai.  Accidents amb cotxe, accident amb moto i accidents que no sols es van quedar en això. Ràbia. Impotència. Hiverns. Desembres. Bates d’hivern, de tardor, de primavera i d’estiu. Memòria perduda, memòria externa i memòria que es perd en canvis d’edat...

Tothom té una caixa de Pandora secreta. tu la vas voler obrir sense la clau, quan no tocava.

Pearl Jam - Better Man

Att. La Gat Verd

M&M'S perquè sí!

M’agrada menjar-ne a la platja, estirada com un llangardaix, absorbint els petits rajos solars que uneixen les pigues i les petites cicatrius de la meua pell espumosa i lleugerament daurada.  Cada vegada que en llanço un a l’aire es reflecteix a les meues ulleres de sol i, molt poques vegades, acaba sent encertat a la meva boca.

També m’agraden a les tardes mig grisoses acompanyada de djangos, dilatacions i gats de cartolina dintre d’un vinil velociraptor o sota la escalfor horrible de la meua terrassa tarragonina amb la companyia d’un gelat de fresa ben fresquet i les meves cames estirades contra la paret. Que no t’enganyin les meves manies al color rosa, si n’existiguessin d’aquest color me’ls menjaria igual.

I perquè no, vull menjar-ne sobre una taula d’skate, anar rodant portant-los a la boca sense mastegar-los i que la llengua se’m torni arc iris, així al caure de les 4 rodes per la meva inexperiència, no sols el color roig  aparegue.

Tot comença en petites porcions i pot acabar sent un  vici insuperable. Primer un, després l’altre. Ara blau, ara verd, ara groc. Formes  que no son un cercle totalment net. Quan menys te’n adones, la bossa ja esta buida i la línia dels llavis s’arronsa com si hagues menjat una llima. Sempre he pensat que ets com un  M&M: dolç per fora, salat per dins. Voluble com el color que et pot tocar. Ple de petites imperfeccions que tanquen el teu cercle.

Sleep Alone-TWO DOOR CINEMA CLUB

Att. La gat mustachet