I va ser aquell espill el que me va fer adonar dels canvis. les línies es tornaven corbes, es difuminaven, es tornaven confuses, estranyes per a les meves pupil·les cegues durant tan de temps. Quan més me mirava més me'n adonava que poc a poc desapareixia el meu reflex, res podria tornar a ser com abans.
Qui es la que suposadament veig tots els dies devant d'ell? On es suposa que es troba penjant el meu ser cada vegada que hi clavo l'ésguard? Sempre he intentat buscar tot el que vaig enterrar una vegada sota un mar de ferro, però els meus dits mai han pogut travessar les fortes onades capitaneijades pel temps.
Se que no se on sóc i, per molt que escorcolle el meu interior a traves dels meus ulls, se que no hi trobaré ningú tornant-me la mirada. Cada cop m'estic esvaint més, i més i més i més...
espero que, al final, el mar de ferro acabi tragant-me cap endis.
Keane- Crystal Ball
Att. La Gat Mustachet
Qui es la que suposadament veig tots els dies devant d'ell? On es suposa que es troba penjant el meu ser cada vegada que hi clavo l'ésguard? Sempre he intentat buscar tot el que vaig enterrar una vegada sota un mar de ferro, però els meus dits mai han pogut travessar les fortes onades capitaneijades pel temps.
Se que no se on sóc i, per molt que escorcolle el meu interior a traves dels meus ulls, se que no hi trobaré ningú tornant-me la mirada. Cada cop m'estic esvaint més, i més i més i més...
espero que, al final, el mar de ferro acabi tragant-me cap endis.
Keane- Crystal Ball
Att. La Gat Mustachet
