Exorcisme per què sí

Mentre resseguia la pell nua, marcant l’un amb el dos, el dos amb el tres, el tres amb el quatre... creant constel·lacions infinites dins d'un univers interminable; jo li repetia delicadament "segueix tots els punts". Encara que ell s'aturava a cada punt i contemplava l'immesurable cosmos caòtic de línies i punts, no se'n va adonar que enmeravellat, del vint-i-set va passar al quaranta-set, del quaranta-set al cinquanta-vuit, del cinquanta-vuit al quaranta, del quaranta al vint-i-nou... 

I jo gemegava aferrada als llençols anàrquics, doblegant-me al dolor reumàtic de cada error, suplicant entre llàgrimes que parés. Entretant, tu embogies trastornat i augmentaves la velocitat de les teves errades a la meva pell. D'aquí que supurés de la meva dermis cap a la epidermis el color verd de cada una de les línies creades per tu. Després d'aquest exorcisme, fent fugir el meu color original cap a un color infectat, no esperis que torni desvestida a tu. Gat escaldat en aigua tèbia té prou. La pell té memòria però també sap perdonar. Només qui produeix un exorcisme pot arribar a destruir-lo.

Att. La gat Verd

Bonic per què sí!

Ja ho diuen ja...arrencada de cavall, parada de burro. Sí, això m'ha passat a mi en les entrades al blog, me he dormido en los laureles com diria algun que altre escriptor que no me venen els seus noms al cap.  Avui (i no sols avui però no ho digueu que es un secret entre vatros i jo) me sento en ganes de contar-vos una mica com ha anat aquestes setmanes sense paranoies d'alt voltatge. Així per què sí, un dia me vaig cansar de malditas dulzuras, de cuadraturas de circulos i de qualsevol atontat copenhague que fessin sentir-me estupida, tot era un gran bossat de cabra (si, bossat de cabra. Ho se, és una expressió una mica, molt, massa asquerossa, però es així com ho he vist tot plegat ), així que vaig decidir que em dedicaria al deleit de la meua persona en petits plaers com el xocolate o les freses en petitsuisse entre altres.

Poc després va arribar la meua versió 2.0 en la que pensava que succeirïa algun fet impactant que em marcaria deper vida o, al menys, que em faria sentir més vella...Pos no. L'únic del que me'n he adonat es que els xupitos i els amics que t'aguanten  les penes llagrimoses i ballen de manera molt molt molt cantosa es queden per una bona temporada, fet que no em desagrada gens ni mica. tot el contrari, m'enxanta fort!
Ah! com olvidar el moment rasta a les 5h del matí amb la meua estimada Uve...ai que ver, el mundo a veces da señales de haberse vuelto loco...però no tan loco com jo, es clar!

Tampoc em puc olvidar de tota la pesca dels treballs i examens de la uni... aisss...¡hasta el moño que estoy!  però diràs que m'ha tocat i que si vull arribar fins on marquen les meues idees futures, me toca pencar com mai, així que me motiva bastant. Tot i aixì, no puc negar que en alguns examens he acabat anant amb la idea de ¡Oye, hemos venido a participar! hahahaahaha!! sense olvidar les assignatures de 1er que me perseguixen en constancia... encara que tota pràctica amb una profesora tarada es bona si és en companyia gustacieta! ^_^

En fin serafin, no penseu que sols he fet això durant un mes sencer, però millor no ho allargo més, pot arribar a ser realment una anada de bola importantíssima i us adonarieu, estimats lectors, que esta gat és moltes coses menys normal.. hahahaha :{D

Per cert! se m'olvidava! tot tractament que tingueu amb qualsevol sentiment..aneu en cuidado, com se'n diu al meu poble. A vegades els més misteriosos cineasta és el carcamal més aborrit i predictible de tota la esfera terrestre!

Res més, aquí us deixo, com diu la Lilly Allen "Digas los que digas, hagas lo que hagas, sientas lo que sientas, mientras sea real"

Att. La Gat Mustachet
Lily Allen - Take What You Take