Exorcisme per què sí

Mentre resseguia la pell nua, marcant l’un amb el dos, el dos amb el tres, el tres amb el quatre... creant constel·lacions infinites dins d'un univers interminable; jo li repetia delicadament "segueix tots els punts". Encara que ell s'aturava a cada punt i contemplava l'immesurable cosmos caòtic de línies i punts, no se'n va adonar que enmeravellat, del vint-i-set va passar al quaranta-set, del quaranta-set al cinquanta-vuit, del cinquanta-vuit al quaranta, del quaranta al vint-i-nou... 

I jo gemegava aferrada als llençols anàrquics, doblegant-me al dolor reumàtic de cada error, suplicant entre llàgrimes que parés. Entretant, tu embogies trastornat i augmentaves la velocitat de les teves errades a la meva pell. D'aquí que supurés de la meva dermis cap a la epidermis el color verd de cada una de les línies creades per tu. Després d'aquest exorcisme, fent fugir el meu color original cap a un color infectat, no esperis que torni desvestida a tu. Gat escaldat en aigua tèbia té prou. La pell té memòria però també sap perdonar. Només qui produeix un exorcisme pot arribar a destruir-lo.

Att. La gat Verd