Quan l’orxata ens
sortia pel nas
i els fartons per les orelles,
em pensava que els avorriríem
però no, tu vas dir
“ara et toca a tu, vull pastís de llet merengada!”,
Ens vam farta, ens farte’m i ens seguirem fartant!
A les terrasses, als portals de cases, davant de misses,
a carreronets, de matinada...
Creixíem i creixíem, com les risses i les panxes.
Jo vaig dir “ oco!,
els pantalons no em caben”
i tu vas dir “ a mi ja fa setmanes....”
Vaig riure, vam riure, ens vam pixar de la rissa
i vam decidir fer un pensament.
Ara no ens farte’m tant,
fem degustacions de quan en quan,
d’amagat dels pantalons
que ens malden al matí perquè s’han quedat justets.
Att. La Gat Verd
