A
les 3.35h m’he despertat amb “antojo” de croissants de xocolata, d’aquells que
porten gelatina i trossets petits de xocolata per damunt. D’aquells que fan
oloreta perquè estan recent fets i et cremes les mans mentre l’agafes. D’aquells que al mossegar-los et surt disparat
el xocolate per dalt, avall i costats, embrutant-te totes les mans i fent que
et llepes cada dit, un a un, amb els ulls tancats i en blanc. Croissants de
xocolata…
- -On
aconseguies aquells croissants de xocolata recent fets? - Vaig dir després del
penúltim “pip” seguit del “ sí?”
- - Hahahaha,
No t’ho diré.- va contestar rient.
- - Tinc
“antojo...”- vaig dir.
- -A
les tres i mitja vols croissants de xocolata? Estàs embarassada?- va preguntar
i es va crear un silenci incòmode de corxera.
- -No
pas.- I vaig riure.- Encara que vaig tenir obesitat durant 10 anys,així que va
ser com està embarassada durant uns... 10 anys, 10 anys “d’antojos”. I ara, he
tingut una recaiguda. Això sí, durant aquest temps cada 9 mesos no va aparèixer
cap sorpresa inesperada, bé algun quilet de més però no, no era pas inesperat,
era totalment justificat.- Vaig dir i
vaig sentir una rialla a l’altra banda del auricular. Aleshores va aparèixer un
silenci, aquest cop de blanca.
- - Estàs
bé?- Va dir. Llavors, van venir un seguits d’imatges, paraules, pronoms que
volien sortir de la meva boca. Totes de sobte, com si de vòmit es tractessin,
creant una arcada, una altra i una altra... Altrament, a l’altra banda de l’auricular
una sorpresa.
- -Qui
et truca aquestes hores de la nit?- va dir una veu femenina. I les arcades van
parar de cop però no van marxar les ganes de menjar croissants de xocolata.
- - Shhhtttt...
Ara no!- Va dir ell fluix a la veu femenina.- Segueixes aquí?- Aquest cop es
dirigia a mi.
- -Sí,
digue’m on aconseguies els croissants de xocolata, no tinc tota la nit i tinc
gana, te la dic- Vaig dir, com si no hagués sentit a la veu femenina.No el
podia jutjar.
- - No
t’ho diré però te’ls puc portar ara si vols...- Va dir. Primer tret.
- - T’has
casat?-no vaig poder evitar preguntar responent al primer tret.
- - No
li he dit “t’atum”- va respondre. Segon tret.- I tu?- va preguntar.
- - Tu
que creus? Ja saps com sóc...- el segon
tret va ser respost.
- -Sí,
conec les teves falses fugides i les teves paraules no dites- va dir. Tercer
tret.
- - Vull
saber on comprés els croissants, va!- vaig dir enfadada, passant del tercer
avís.
- - Qui
ha dit que els compri?- Va dir i vaig penjar. “Tocado y hundido” vaig pensar. I
vaig estar una estona mirant el telèfon immòbil mentre veia el telèfon vibrar
amb el seu número.
- - Vens?-
va dir una veu des de l’habitació.- Amb
qui parlaves aquestes hores?- va dir mentre sortia de l’habitació i mirava el
telèfon.
- - Amb
un croissant de xocolata, volia un croissant de xocolata...
