L'escalfor perquè sí!

Quan t’acostumes al contacte és difícil despendre’t d’ell. T’atrapa, t’enxampa i llavors, comences a necessitar-lo. Dona igual de qui o de que. Sols vols escalfor, tacte, tendresa, que destrossi la indiferència, que descongeli el hivern que portem dins. L’escalfor fa suportable l’hivern intern. I els gestos són els que ens fan seguir endavant, les mirades, els somriures de complicitat... Tots volem despertar en algú el diumenge però no significa que vulgues passar el diumenge acompanyat. Tots volem tenir el menjar preparat però no tots els plats. Som egoistes, hipòcrites, som com gats martiritzant als gossos. Ens agrada torturar-nos i patir,  ens agrada despendre el nostre orgull florescent, semblar durs i forts. Encara que, quan entréssim al llit i fiquéssim els peus dins al llençols, seguim buscant els altres dos parells perduts però peguem mitja volta, apaguem el llum i tanquem els ulls. 

Att.La Gat verd