Amor autista, perquè sí

"Gat escaldat, en aigua tèvia té prou", "No confies en un gat ni en un home Gat Verd, no són de fiar, tu diu una que en sap" de menuda no ho entenia i ara, ho començo a pillar. Ma iaia és una dona sàbia. Encara que  no entengui que no em vulgue casar, s'estranya però després respon "més tranquil·la estaràs, falta de bultos".  Tampoc ma mare, suposo que és per por de que em quedi sola, tenir un recolzament emocional i físic, algú en qui contar, en qui explicar el dia a dir, en qui compartir aventures i experiències. Però trobo que ja no hi crec en aquestes coses, està clar que sempre hi haurà el record de la nena de 5 anys jugant a pares i a mares però  també hi ha el record dels 5 anys de infidelitats i amants ocultes, o no tant ocultes. 

I després penso, vull això? No. Vull esmorzars al llit, acompanyats de un conilingus, croissant de xocolata, suc de taronja i cafè. Vull arribar a casa i tirar-me al meu llit doble amb olor a net i fer la croqueta. Vull que m'espere la Zoe i ningú més. Si vull, ja trucaré perquè em facin companyia. Vull que sone música al pis amb els altaveus a full, mentre cuino alguna cosa sana i que em vingue de gust, que haigue trobat d'oferta i em faigue el gran gust haver-ho trobat per mi mateixa. Llegir una estona i reflexionar sobre allò. Escriure i riure del que he escrit. Composar i tocar, amb una bona infusió freda o calenta, segons el lèpoca, de fruites del bosc. Invitar algú a casa, trauré un bon vi i alguna cosa que haigue cuinat i conversar. Riure, riure i més riure. Agafar un pet amb el vi, mentre rememores els errors del passat. Recordar que tens una rentadora a la lavadora i quan vas a estendre-la, que s'etenporten al llit i fer una mica d'esport que no va malament. Anar a un concert, sola o acompanyada, tu tries. Viatjar, sense questionar-te que deixes enrerre, qui et coneix ho entendrà i quan tornes, ja fareu unees braves i una cervesa o una cocacola zero. 

Avui en dia, no és necessari pensar per dos constantment, millor un. Perquè "Gat escaldat, amb aigua tèbia té prou." i ja  està.

Att: La Gat Verd