Mentre em cargolava el mustachet amb els dits, tu t'esmolaves les ungles a la meua esquena, deixant visibles esgarrapades per tota la pell. Jo tirava llàgrimes de ginebra amb llima per a que es curés aviat, però als cinc minuts tu tornaves i llepaves les ferides amb la llengua rugossa.
Va arribar un moment que els meus dits no van poder seguir cargolant de manera àgil el meu estimat mustachet.
Vaig anar perdent poc a poc i un a un els pels del bigoti, el cabell es va començar a eriçar, les ungles s'esguinçaven i el nivell de ginebra a les llàgrimes va assolir el punt màxim. Em van canviar la dolçor per un bon trago de tequila sense sal i llima. El meu cos mig magullat va decidir estampar-se contra el dur mur que tenies devant teu, trencant-me les febles costelles i clavicules, caent al terra calent i sentir goteijar gotes que provenien del meu cap.
Arribat aquest punt vaig pensar-me ser molt i un gir extrany em va passar per la ment, canviant totes les peces del tetris que havia començat a muntar. Vaig embenar els ossos desfets, vaig tapar-me el cap amb un mocador pirata, vaig guardar tot l'alcohol dintre d'una petaca russa i em vaig ficar un mustachet postis de color blau.
Encara que haguem pagat lo suficient, haguem estat destrosats o retinguts per cada record de la bona o mala cara de la sort, no hem de pedre el son per això. Podem guanyar o pedre, però ser tu és l'únic que es pot fer, com conduir per una gran autopista sense saber la direcció correcta a la que hem de parar.
Mentre faig el meu camí felí, em menjo una canya de xocolate i em pleno les galtes de petites molles.
Att: la Gat Mustachet
I am the Highway
No hay comentarios:
Publicar un comentario