Cançons en massa sang perquè sí!

El primer senyal no és el primer acord sinó la reacció d'aquest, el calfred. El calfred que t'esgarrifa i incorpora els cabells del clatell com si fossin soldats japonesos esperant atens el senyal per començar el pas. És un bistec cru que t'has empassat tot de cop, sense respirar. Enganxant-se a la gola i decidint viure el final dels seus dies allí. Sols per diversió, aixì perquè sí. Fins descompondre's a les teves cordes vocals, impedint el pas de l'aire, impedint el so. Puc dir que jures, conjures el "NO". Crides el "NO" a la teva ment com si fos una oració la qual no pots parar de recitar. Mentre, et mossegues el llavi inferior creant  ferides de ràbia on el bistec cru pot sagnar amb plena tranquilitat i captiveri. Paralitzes la mirada a un punt fix, sense sentit. No és pas un objecte d'interes pel qual retens la mirada, sinó un objecte de supervivència. Perquè tota tu estàs en off. El paissatge està en off. L'espai-temps està en off. De cop, cau, cansada d'ésser retinguda, fent saltar la segona, la tercera, la quarta, la quinta, la sexta...Soltes el llavi com el gos que solta la joguina als peus de l'amo. I perds el joc. Així són les cançons que haurien d'estar prohibides per risc d'innundacions.

Sigur Rós | Untitled #1

Att. La Gat Verd