Si, és cert, cada cop que estic dormint ben tranquil·la sento una botella d'anis rascada amb una cullereta...i no para. Sempre acabo per desfer-me de la meva estufa humana i anar cap el so encisador de la cullereta fregant amb l'ampolla però, quan arribo al lloc d'on prové el so..ZAS! no hi ha ningu i no es torna a sentir el so. Bueno, no us contaria això si la última vegada que vaig sentir aquest so no fos diferent de les altres vegades que m'ha passat.
Arraulida felinament estava jo, entre els braços de la meva estufa humana i com sempre, la curiositat em va fer anar direcció el so. El dia era gris, hi havia petites gotetes marcades a la finestra. Amb tota la cautela possible vaig dirigir-me on el so de la cullereta fregant la botella d'anis em portava. Sorpresa la meva que, al arribar, vaig veure una iaia. Si, si, la iaia era qui fregava l' ampolla d'anís. L'avia em feia una mirada dolça, tendra i jo, inconsient de mi, em vaig deixar guiar. Ella va baixar-se les ulleres fins la punta del nas i va obrir l'ampolla, usant el tap com a gotet on posar-hi una mica d'anis.
Si, com pensareu me'n va oferir i si, com també pensareu en vaig beure.
La cosa es que va arribar un moment que no podía parar de beure anís i ella es va ficar a riure desocontroladament; tan boijament que la dentadura li va caure a terra. Ella també bebia molt d'anís. Crec que a les dos ens va pujar al cap. El gagnam style era el nostre himne i el Chikiliquatre la nostra dansa. Totes dues ens vam ficar a despotricar sobre l'amor i tot el que ho rodeija, com si fossim les millors filosofes, alguna especie de Descartes, Hume o Nietzche. Finalment, vam caure en un so profunt, on la foscor de la gola crema el cap i vaig deixar-me endur per un somni ben estrany, un lloc per cridar...tot i que el que realment era un somni era la iaia i la realitat era el que em pensava que era un somni.
LOVE OF LESBIAN- alli donde solíamos gritar
Att. La Gat Mustachet
No hay comentarios:
Publicar un comentario